64 nació.regió.estat german s
View more presentations from rafelsegui.
dimecres, 21 d’abril del 2010
60. Presentació de “1. Una nova cultura catalanista" per Karima A.
La senyera era en color... no sé què ha passat...
60 cultura cat karima a
View more presentations from rafelsegui.
diumenge, 14 de març del 2010
Estrena de cinema
Extret de la cartellera del cinema Truffaut de Girona.
http://www.cinematruffaut.com
LA BOMBA DEL LICEU
Catalunya, 2009.
Direcció i guió: Carles Balagué.
Aparicions: Eduardo Mendoza, Lluís Permanyer, Francisco González Ledesma, Antoni Dalmau...
Durada: 84 min.
Gènere: Documental.
Idiomes: Català i castellà.
ESTRENA: 12 DE MARÇ de 2010
Sinopsi:
A finals del s. XIX un fet va commocionar la societat catalana: l’anarquista Santiago Salvador va llançar una bomba a la platea del Gran Teatre del Liceu amb el resultat de vint morts. Més d’un segle més tard, La bomba del Liceu és una reflexió sobre aquells fets, amb diversos testimonis, com el novel·lista Eduardo Mendoza o l’historiador Lluís Permanyer, entre d’altres.
L’anarquisme, el modernisme, les execucions públiques i la burgesia del s. XIX es donen la mà amb la memòria històrica de la ciutat i les reivindicacions antisistema, sempre amb el Teatre del Liceu com a espai d’una confrontació que avui encara és present.
El Liceu i la crònica de la convulsió anarquista
Des de que “La casita Blanca” es convertís en un inesperat èxit sorpresa, el barceloní Carles Balagué ha fet una encomiable tasca de recerca -a vegades més propera al periodisme d’investigació que pròpiament a l’exercici cinematogràfic-, que ara sembla tancar amb “La bomba del Liceu”. Enllestint ja un guió en col·laboració amb Cuca Canals –la guionista habitual de Bigas Luna- Balagué té ganes de cloure aquesta etapa i tornar a la ficció, però mentrestant ens deixa una nova mostra de la “història amagada” del nostre passat recent que ja era contingut transversal dels seus anteriors documentals.
Si a “La casita Blanca” ens descobria la intrahistòria del meublé més famós de Barcelona i a “Arropiero, el vagabund de la mort” –que acaba d’estrenar a França- relatava la increïble trajectòria del major assassí en sèrie de la crònica negra espanyola, a “La bomba del Liceu” es centra en un dels períodes més convulsos i violents de la història de Catalunya, el que va des de l’atemptat anarquista al Liceu, el 1893, fins pràcticament la Setmana Tràgica, uns quants anys després. Balagué retrata aquesta època apassionant, en la que conflueixen l’esplendor del Modernisme, l’auge imparable de l’Anarquisme i l’ascens de la nova burgesia catalana, com un període clau per entendre l’evolució de la societat catalana durant tot el s.XX. I per fer-ho, s’envolta d’algunes de les figures –majoritàriament cronistes de la ciutat o periodistes- que millor coneixen la història de Barcelona: Lluís Permanyer, Josep Martí Gómez, Joan de Déu Domenech, Eduardo Mendoza, Antoni Dalmau o Paco González Ledesma. I també de grans coneixedors de la història del Liceu, com el mestre apuntador Jaume Tribó o l’historiador Roger Alier. Un autèntic “dream team” de savis i especialistes: difícilment es pot comptar amb millor reguitzell d’experts per explicar un tema com aquest. El mateix Balagué reconeix que tenia molt clar que no volia una veu en off que servís de fil conductor del documental i que preferia que fossin els principals investigadors i coneixedors de la història de la ciutat els que anessin introduint l’espectador en les anècdotes, reflexions i dades que ens ajuden a entendre el que va passar en aquella època.
Una de les dificultats amb les que s’ha trobat el director català és la manca d’imatges o recursos visuals amb els que poder il·lustrar els esdeveniments que s’expliquen. És per això que opta per resseguir la memòria gràfica, pictòrica i fotogràfica de l’època i sobretot de situar-se en els escenaris reals de la ciutat tal com són actualment. També converteix el Liceu en l’escenari principal, però filmant-lo d’una forma especial i mirant de traslladar d’alguna forma l’espectador amb determinats recursos sonors a l’època en què passen els fets que analitzem”. També apareixen seqüències de la pel·lícula “Mariona Rebull” en l’adaptació que en va fer el 1947 José L. Sáenz de Heredia, i en les que es reprodueix el moment de l’atemptat al Liceu. Per Balagué, convertir l’episodi en un fet novel·lesc va ajudar a mitificar-lo, tot i que fins molts anys més tard no es va ser conscient del nivell de convulsió que va viure Barcelona des d’aquell moment fins pràcticament la Setmana Tràgica.
A “La bomba del Liceu” també es nota que Balagué té un especial interès per investigar com els fets del passat es projecten en la memòria col·lectiva de la Barcelona actual, i com s’han transformat els espais que van ser escenari fonamental de la vida ciutadana d’aquell moment. Un dels moments que més sobten de la pel·lícula és la llarga seqüència rodada a l’IES Milà i Fontanals –situat a la plaça Folch i Torres, escenari de les execucions públiques a finals de s.XIX- amb un grup de joves –perfectament representatius del component multiètnic dels habitants del Raval actual- que debaten a partir de la realitat que va tenir lloc fa més d’un segle al mateix espai físic que ara ocupa el seu centre d’ensenyament. És una seqüència que remet inevitablement a “La clase”, el film de Laurent Cantet, que també té com a escenari un institut multiètnic de França. I és un exemple de com “La bomba del Liceu” acaba superant les temptacions d’academicisme o d’esdevenir un monòton documental històric, per convertir-se en un valuós exercici de memòria històrica connectada al present.
Paco Vilallonga
Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona
dijous, 11 de març del 2010
dimecres, 10 de març del 2010
dissabte, 30 de gener del 2010
Suggeriment de lectura...
George Orwell [Eric Arthur Blair]
Motihari, Bengala, 25 de juny de 1903 - Londres, 21 de gener de 1950
Nom amb què és conegut l'assagista i novel·lista anglès Eric Arthur Blair. En desacord amb la política colonial britànica, dimití el seu càrrec de funcionari i es dedicà a la literatura i al periodisme, on destacà amb claredat obsessiva les realitats de la vida política i social del seu temps. A les obres autobiogràfiques, com Down and Out in Paris and London (1933), i Burmese Days (1934) ja mostrava una actitud d'esquerra molt clara i donava una informació desproveïda de sentimentalismes. Els seus ideals i la seva actitud personal s'anaren reflectint al llarg de la seva obra. Així el 1936 participà en la guerra civil espanyola al costat del POUM. Orwell explica aquest fet a Homage to Catalonia (1938; traducció catalana de R.Folch i Camarasa, 1969), on fa constar la contradicció entre les forces d'esquerra a Barcelona; l'obra ha estat traduïda també a altres llengües. La seva millor obra, Animal Farm (1945, traduïda al català: La revolta dels animals, 1964, i representada a Barcelona en forma de comèdia musical el 1976), és una al·legoria política, on és atacada la revolució que traeix els qui lluitaren per ella. Nineteen Eighty-four (1949; traducció catalana de Joan Vinyes, 1965) és una visió espantosa d'un totalitarisme del futur i contradiu les observacions fetes a The Road to Wigan Pier (1937), Inside the Whale (1940) i The Lion and the Unicorn (1941), on havia defensat l'existència d'un proletariat capaç de fer-se sentir contra l'actitud burgesa del poble anglès.
(De l'Enciclopèdia Catalana)
Suggeriment audiovisual...
Els diaris de Pascal és una sèrie de 8 capítols
que pots veure des del bloc
(a les entrades anteriors).
I: 1929
II: 1930
III: 1931
IV: 1932
V: 1933
VI: 1934
VII: 1935
VIII: 1936
Diaris de Pascal: 1929
En aquest primer capítol, "Els diaris de Pascal" reflecteix com era la Barcelona del 1929 a través de la mirada de Pascal Danglà, un fotògraf francès, fill de mare catalana, que treballa de corresponsal a la ciutat.
Febrer del 1929: Barcelona està en obres. La ciutat es transforma per acollir l'Exposició Universal, i els canvis urbanístics provoquen canvis socials. L'arribada de milers de treballadors murcians canvia el moviment obrer a Catalunya.
Fa set anys que el país viu sota la dictadura del general Primo de Rivera, amb el suport del rei Alfons XIII. Però el règim cada vegada rep més crítiques. No hi ha drets ni llibertats, i, mentre una minoria conserva els privilegis, gran part de la població passa dificultats.
En aquest moment, Pascal Danglà arriba a Barcelona. És un fotògraf francès, fill de mare catalana, que ha aconseguit feina de corresponsal a la ciutat. Però el motiu principal del seu viatge és l'esperança de retrobar la Lilian, el seu primer amor.
A l'Ateneu Barcelonès, en Pascal coneix personatges com ara Josep Maria Planes, Eugeni Xammar, Josep Pla, Carles Sindreu o Josep Maria de Sagarra.
En aquest capítol, parlen sobre l'època l'escriptor Josep Palau i Fabre; l'arquitecte Oriol Bohigas; Mercè Olivares, filla d'immigrants murcians; Guillermina Peiró, filla de Joan Peiró, i Joan Ventalló i Eulàlia Ventalló, fills de Joaquim Ventalló.
Febrer del 1929: Barcelona està en obres. La ciutat es transforma per acollir l'Exposició Universal, i els canvis urbanístics provoquen canvis socials. L'arribada de milers de treballadors murcians canvia el moviment obrer a Catalunya.
Fa set anys que el país viu sota la dictadura del general Primo de Rivera, amb el suport del rei Alfons XIII. Però el règim cada vegada rep més crítiques. No hi ha drets ni llibertats, i, mentre una minoria conserva els privilegis, gran part de la població passa dificultats.
En aquest moment, Pascal Danglà arriba a Barcelona. És un fotògraf francès, fill de mare catalana, que ha aconseguit feina de corresponsal a la ciutat. Però el motiu principal del seu viatge és l'esperança de retrobar la Lilian, el seu primer amor.
A l'Ateneu Barcelonès, en Pascal coneix personatges com ara Josep Maria Planes, Eugeni Xammar, Josep Pla, Carles Sindreu o Josep Maria de Sagarra.
En aquest capítol, parlen sobre l'època l'escriptor Josep Palau i Fabre; l'arquitecte Oriol Bohigas; Mercè Olivares, filla d'immigrants murcians; Guillermina Peiró, filla de Joan Peiró, i Joan Ventalló i Eulàlia Ventalló, fills de Joaquim Ventalló.
Diaris de Pascal: 1930
En aquesta edició, "Els diaris de Pascal" se centra en els esdeveniments de l'any 1930, com ara la dimissió del general Primo de Rivera com a president del govern espanyol o el retorn de Francesc Macià de l'exili.
L'Exposició Universal de Barcelona ha deixat de ser notícia i els obrers que van arribar per treballar-hi ara no tenen feina. La dictadura de Primo de Rivera passa per moments difícils i la monarquia d'Alfons XIII, també. L'oposició clandestina els vol fer caure. I Francesc Macià, des del seu exili a Bèlgica, mou fils per tornar a Catalunya.
El fotògraf Pascal Danglà fa un any que és a Barcelona. S'ha introduït en el món intel•lectual i elitista de la ciutat, però també coneix el moviment obrer gràcies a Joan Peiró, el líder de la CNT. Ara, en Pascal ho comença a veure tot amb ulls propis.
El retrobament amb la Lilian, el seu primer amor, no ha estat com s'esperava. Ella viu amb Josep Maria Planes, un periodista jove i brillant. S'han fet amics, però en Pascal pateix perquè creu que no és l'home ideal per a ella. És un noctàmbul i un faldiller... I ara en Pascal no sap què fer: si avisar-la o callar.
En Pascal coneix la periodista Irene Polo, una dona decidida i moderna, i col•labora amb ella en un reportatge.
En aquest capítol, hi intervenen amb els seus records de l'època Teresa Peyrí, néta de Francesc Macià; Joan Ventalló i Eulàlia Ventalló, fills de Joaquim Ventalló; Francesc Arnó, linotipista del setmanari "L'Opinió"; Mercè Olivares, filla d'immigrants murcians, i Joan Triadú, mestre.
L'Exposició Universal de Barcelona ha deixat de ser notícia i els obrers que van arribar per treballar-hi ara no tenen feina. La dictadura de Primo de Rivera passa per moments difícils i la monarquia d'Alfons XIII, també. L'oposició clandestina els vol fer caure. I Francesc Macià, des del seu exili a Bèlgica, mou fils per tornar a Catalunya.
El fotògraf Pascal Danglà fa un any que és a Barcelona. S'ha introduït en el món intel•lectual i elitista de la ciutat, però també coneix el moviment obrer gràcies a Joan Peiró, el líder de la CNT. Ara, en Pascal ho comença a veure tot amb ulls propis.
El retrobament amb la Lilian, el seu primer amor, no ha estat com s'esperava. Ella viu amb Josep Maria Planes, un periodista jove i brillant. S'han fet amics, però en Pascal pateix perquè creu que no és l'home ideal per a ella. És un noctàmbul i un faldiller... I ara en Pascal no sap què fer: si avisar-la o callar.
En Pascal coneix la periodista Irene Polo, una dona decidida i moderna, i col•labora amb ella en un reportatge.
En aquest capítol, hi intervenen amb els seus records de l'època Teresa Peyrí, néta de Francesc Macià; Joan Ventalló i Eulàlia Ventalló, fills de Joaquim Ventalló; Francesc Arnó, linotipista del setmanari "L'Opinió"; Mercè Olivares, filla d'immigrants murcians, i Joan Triadú, mestre.
Diaris de Pascal: 1931
La victoria d'ERC, presidida per Francesc Macià, a les eleccions municipals; la partida del rei Alfons XIII cap a l'exili; la proclamació de la República Catalana o la redacció de l'Estatut de Núria són alguns dels esdeveniments que marquen aquest capítol de la sèrie "Els diaris de Pascal", centrat a l'any 1931.
La situació política és molt convulsa. Fa un any que va caure Primo de Rivera, però la dictadura continua. I mentre el rei Alfons XIII rep moltes crítiques, les esquerres s'han unit i han fet un pacte per aconseguir la democràcia. Francesc Macià torna de l'exili per participar en unes eleccions que poden ser decisives.
El fotògraf Pascal Danglà continua a Barcelona. Moltes nits surt amb el periodista Josep Maria Planes, que li mostra la cara més frívola de la ciutat. Però, gràcies al testimoni de Joan Peiró, també coneix la repressió que pateixen els sindicalistes.
Els darrers mesos ha treballat molt per a la revista "Imatges", on ha conegut la Irene Polo, una periodista excepcional que comença a ser alguna cosa més que una amiga.
En Pascal es vol allunyar de la Lilian. Aquesta relació a tres bandes el fa patir molt i ha acabat provocant una forta discussió amb en Planes.
Al llarg del capítol hi apareixen els records de l'època de Josep Palau i Fabre, escriptor; Moisès Broggi, metge; Teresa Peyrí, néta de Francesc Macià; Joan Triadú, mestre; Lluís Martí Bielsa, militant de la Joventut Socialista Unificada; Joaquim Muntañola, dibuixant d'"El Be Negre", i Joan Ventalló, fill de Joaquim Ventalló.
La situació política és molt convulsa. Fa un any que va caure Primo de Rivera, però la dictadura continua. I mentre el rei Alfons XIII rep moltes crítiques, les esquerres s'han unit i han fet un pacte per aconseguir la democràcia. Francesc Macià torna de l'exili per participar en unes eleccions que poden ser decisives.
El fotògraf Pascal Danglà continua a Barcelona. Moltes nits surt amb el periodista Josep Maria Planes, que li mostra la cara més frívola de la ciutat. Però, gràcies al testimoni de Joan Peiró, també coneix la repressió que pateixen els sindicalistes.
Els darrers mesos ha treballat molt per a la revista "Imatges", on ha conegut la Irene Polo, una periodista excepcional que comença a ser alguna cosa més que una amiga.
En Pascal es vol allunyar de la Lilian. Aquesta relació a tres bandes el fa patir molt i ha acabat provocant una forta discussió amb en Planes.
Al llarg del capítol hi apareixen els records de l'època de Josep Palau i Fabre, escriptor; Moisès Broggi, metge; Teresa Peyrí, néta de Francesc Macià; Joan Triadú, mestre; Lluís Martí Bielsa, militant de la Joventut Socialista Unificada; Joaquim Muntañola, dibuixant d'"El Be Negre", i Joan Ventalló, fill de Joaquim Ventalló.
Diaris de Pascal: 1932
"Els diaris de Pascal" repassa els esdeveniments de l'any 1932, com ara l'aprovació a Madrid de l'Estatut de Catalunya, el pronunciament del general Sanjurjo o els canvis polítics i socials que va portar la República.
Fa gairebé un any que es va proclamar la República enmig de l'eufòria popular. Ha estat una etapa d'esperança i d'il•lusió. El govern català, presidit per Francesc Macià, ha iniciat nous projectes i l'Estatut de Núria ben aviat viatjarà a Madrid per ser aprovat. Però ja es veuen a venir els problemes... i les decepcions. Els obrers s'adonen que la República no comportarà la revolució que havien somiat i comencen les tensions.
Pascal Danglà fa tres anys que és a Barcelona i, de moment, no en vol marxar. Aquí ja hi té bons amics, com en Peiró, que cada vegada té més problemes amb l'ala radical del seu sindicat. O com la periodista Irene Polo... Al final s'ha adonat que va interpretar malament la relació amb ella i ha hagut d'admetre que continua enamorat de la Lilian, el seu amor impossible.
S'ha reconciliat amb en Planes, però no li agrada gens la sàtira que fa dels anarquistes a través d'"El Be Negre". Sap que això li causarà problemes. I la primera que n'ha tingut és la Lilian: ha rebut una trucada en què amenaçaven en Planes i fa hores que no en sap res.
En aquest capítol hi intervenen amb els seus records: Ricard Cucala, simpatitzant d'Estat Català; Joan Triadú, mestre; Lluís Martí Bielsa, militant de la Joventut Socialista Unificada, i Enric Casañas, militant de la CNT.
Fa gairebé un any que es va proclamar la República enmig de l'eufòria popular. Ha estat una etapa d'esperança i d'il•lusió. El govern català, presidit per Francesc Macià, ha iniciat nous projectes i l'Estatut de Núria ben aviat viatjarà a Madrid per ser aprovat. Però ja es veuen a venir els problemes... i les decepcions. Els obrers s'adonen que la República no comportarà la revolució que havien somiat i comencen les tensions.
Pascal Danglà fa tres anys que és a Barcelona i, de moment, no en vol marxar. Aquí ja hi té bons amics, com en Peiró, que cada vegada té més problemes amb l'ala radical del seu sindicat. O com la periodista Irene Polo... Al final s'ha adonat que va interpretar malament la relació amb ella i ha hagut d'admetre que continua enamorat de la Lilian, el seu amor impossible.
S'ha reconciliat amb en Planes, però no li agrada gens la sàtira que fa dels anarquistes a través d'"El Be Negre". Sap que això li causarà problemes. I la primera que n'ha tingut és la Lilian: ha rebut una trucada en què amenaçaven en Planes i fa hores que no en sap res.
En aquest capítol hi intervenen amb els seus records: Ricard Cucala, simpatitzant d'Estat Català; Joan Triadú, mestre; Lluís Martí Bielsa, militant de la Joventut Socialista Unificada, i Enric Casañas, militant de la CNT.
Diaris de Pascal: 1933
"Els diaris de Pascal" se centra en els fets històrics de l'any 1933, com ara el conflicte miner a Sallent, el nomenament a Alemanya d'Adolf Hitler com a canceller, el vot femení, la victòria de les dretes a Espanya o la mort de Francesc Macià.
La República ho canvia tot. La gent contreu matrimoni civil, s'aprova la llei del divorci, les dones reivindiquen els seus drets... El país es transforma i això no agrada gens als sectors més conservadors, com l'església o l'exèrcit. L'estiu passat, el general Sanjurjo va fer un cop militar que de seguida es va poder aturar. Però el malestar augmenta. Després de moltes tensions i grans retallades, es va aprovar el nou Estatut... Un text molt esperat que no ha fet content ningú. Aviat hi haurà eleccions generals i, per primera vegada, pot guanyar la dreta.
El fotògraf Pascal Danglà continua instal•lat a Barcelona i no té cap pressa per marxar. Ja està totalment integrat a la ciutat. Treballa molt amb la periodista Irene Polo i gràcies a l'amistat d'en Peiró, el líder de la CNT, cada vegada és més sensible als problemes dels treballadors. Això provoca greus enfrontaments amb Josep Maria Planes i la resta dels periodistes d'"El Be Negre", per com tracten els immigrants murcians. En canvi, cada vegada se sent més a prop de la Lilian. Ella té un problema molt greu i sembla que no pot comptar amb en Planes. Potser ha arribat el moment que en Pascal es decideixi.
En aquest episodi hi intervenen, amb els seus records de l'època: Enric Casañas, militant de la CNT; Teresa Peyrí, néta de Francesc Macià; Concepció Sugranyes i Rosa Batlle, alumnes de l'Institut Escola; Joan Triadú, mestre; Eulàlia Rodés, infermera; Teodor Garriga, locutor de ràdio; Lluís Martí Bielsa, militant de la Joventut Socialista Unificada, i Joaquim Muntañola, dibuixant d'"El Be Negre.
La República ho canvia tot. La gent contreu matrimoni civil, s'aprova la llei del divorci, les dones reivindiquen els seus drets... El país es transforma i això no agrada gens als sectors més conservadors, com l'església o l'exèrcit. L'estiu passat, el general Sanjurjo va fer un cop militar que de seguida es va poder aturar. Però el malestar augmenta. Després de moltes tensions i grans retallades, es va aprovar el nou Estatut... Un text molt esperat que no ha fet content ningú. Aviat hi haurà eleccions generals i, per primera vegada, pot guanyar la dreta.
El fotògraf Pascal Danglà continua instal•lat a Barcelona i no té cap pressa per marxar. Ja està totalment integrat a la ciutat. Treballa molt amb la periodista Irene Polo i gràcies a l'amistat d'en Peiró, el líder de la CNT, cada vegada és més sensible als problemes dels treballadors. Això provoca greus enfrontaments amb Josep Maria Planes i la resta dels periodistes d'"El Be Negre", per com tracten els immigrants murcians. En canvi, cada vegada se sent més a prop de la Lilian. Ella té un problema molt greu i sembla que no pot comptar amb en Planes. Potser ha arribat el moment que en Pascal es decideixi.
En aquest episodi hi intervenen, amb els seus records de l'època: Enric Casañas, militant de la CNT; Teresa Peyrí, néta de Francesc Macià; Concepció Sugranyes i Rosa Batlle, alumnes de l'Institut Escola; Joan Triadú, mestre; Eulàlia Rodés, infermera; Teodor Garriga, locutor de ràdio; Lluís Martí Bielsa, militant de la Joventut Socialista Unificada, i Joaquim Muntañola, dibuixant d'"El Be Negre.
Diaris de Pascal: 1934
L'avenç de l'extrema dreta a Espanya, el conflicte referent a la llei de Contractes de Conreu o els fets d'Octubre, amb la proclamació de la República Catalana i la detenció de Companys, ocupen aquest capítol que "Els diaris de Pascal" dedica a l'any 1934.
Gener del 1934. Només fa dos mesos que la dreta va guanyar les eleccions generals i el clima polític cada vegada s'escalfa més. La mort del president Francesc Macià ha deixat Catalunya òrfena i Lluís Companys, el seu successor, no tindrà el mateix suport ni despertarà el mateix afecte que l'"Avi". S'acosten temps difícils. Mentre a Madrid la ultradreta va guanyant poder i vol retallar drets i llibertats, a Catalunya el govern d'esquerres haurà d'aprendre a conviure amb el conflicte. Les classes benestants estan descontentes i els obrers, encara més.
Per al fotògraf Pascal Danglà, els darrers mesos han estat els més durs des que va arribar a Barcelona. La Lilian, el seu amor impossible, ha perdut el fill que esperava i no ho ha explicat a en Planes, el seu company. Ha estat en Pascal qui li ha donat suport. Mentre ella es recuperava i començava a treballar de mestra, en Planes feia un periodisme cada vegada més arriscat. En Pascal confiava que la Lilian es decidiria a canviar de vida i el triaria a ell per començar-la... però la Lilian continua enamorada d'en Planes i ara en Pascal creu que ja no té sentit continuar a Catalunya.
En aquest capítol hi intervenen, amb els seus records, Teodor Garriga, locutor de ràdio; Josep Palau i Fabre, escriptor; Lluís Martí Bielsa, militant de la Joventut Socialista Unificada; Joan Triadú, mestre, i Enric Casañas, militant de la CNT.
Gener del 1934. Només fa dos mesos que la dreta va guanyar les eleccions generals i el clima polític cada vegada s'escalfa més. La mort del president Francesc Macià ha deixat Catalunya òrfena i Lluís Companys, el seu successor, no tindrà el mateix suport ni despertarà el mateix afecte que l'"Avi". S'acosten temps difícils. Mentre a Madrid la ultradreta va guanyant poder i vol retallar drets i llibertats, a Catalunya el govern d'esquerres haurà d'aprendre a conviure amb el conflicte. Les classes benestants estan descontentes i els obrers, encara més.
Per al fotògraf Pascal Danglà, els darrers mesos han estat els més durs des que va arribar a Barcelona. La Lilian, el seu amor impossible, ha perdut el fill que esperava i no ho ha explicat a en Planes, el seu company. Ha estat en Pascal qui li ha donat suport. Mentre ella es recuperava i començava a treballar de mestra, en Planes feia un periodisme cada vegada més arriscat. En Pascal confiava que la Lilian es decidiria a canviar de vida i el triaria a ell per començar-la... però la Lilian continua enamorada d'en Planes i ara en Pascal creu que ja no té sentit continuar a Catalunya.
En aquest capítol hi intervenen, amb els seus records, Teodor Garriga, locutor de ràdio; Josep Palau i Fabre, escriptor; Lluís Martí Bielsa, militant de la Joventut Socialista Unificada; Joan Triadú, mestre, i Enric Casañas, militant de la CNT.
Diaris de Pascal: 1935
L'empresonament de Lluís Companys i del seu govern marquen els fets de l'any 1935, protagonistes d'aquest capítol de la sèrie "Els diaris de Pascal".
Gener del 1935. Fa tres mesos que el president Companys, veient el gir cap a la ultradreta del govern espanyol, el va voler desafiar proclamant l'Estat Català. Però els fets d'Octubre van acabar de mala manera, sobretot a Astúries, on l'exèrcit va matar quatre mil persones. Ara, tot el govern català està tancat dins un vaixell presó, l"Uruguay", al port de Barcelona, s'ha suspès l'Estatut i qui mana a la Generalitat i als ajuntaments són militars i polítics de dretes. Els obrers, sobretot els sindicalistes, tornen a ser perseguits i la censura no deixa respirar els periodistes.
El fotògraf Pascal Danglà ha viscut un any molt intens. Ha fet reportatges d'investigació amb la periodista Irene Polo. Ha vist com en Planes, des de "La Publicitat" i "El Be Negre", no atura les crítiques contra polítics, anarquistes o militars sense pensar en les conseqüències... En Pascal ha intentat oblidar el seu amor impossible, la Lilian. Fa molts mesos que l'evita, fent veure que no li importa. Però ella se sent sola, en Planes no hi és mai i troba a faltar en Pascal. Quan en Planes se'n va a França, ells finalment es retroben... Però una trucada des de París impedeix que passi res.
En aquest capítol hi apareixen els testimonis de Moisès Broggi, metge; Joaquim Muntañola, dibuixant d'"El Be Negre"; Joan Triadú, mestre, i Teodor Garriga, locutor de ràdio.
Gener del 1935. Fa tres mesos que el president Companys, veient el gir cap a la ultradreta del govern espanyol, el va voler desafiar proclamant l'Estat Català. Però els fets d'Octubre van acabar de mala manera, sobretot a Astúries, on l'exèrcit va matar quatre mil persones. Ara, tot el govern català està tancat dins un vaixell presó, l"Uruguay", al port de Barcelona, s'ha suspès l'Estatut i qui mana a la Generalitat i als ajuntaments són militars i polítics de dretes. Els obrers, sobretot els sindicalistes, tornen a ser perseguits i la censura no deixa respirar els periodistes.
El fotògraf Pascal Danglà ha viscut un any molt intens. Ha fet reportatges d'investigació amb la periodista Irene Polo. Ha vist com en Planes, des de "La Publicitat" i "El Be Negre", no atura les crítiques contra polítics, anarquistes o militars sense pensar en les conseqüències... En Pascal ha intentat oblidar el seu amor impossible, la Lilian. Fa molts mesos que l'evita, fent veure que no li importa. Però ella se sent sola, en Planes no hi és mai i troba a faltar en Pascal. Quan en Planes se'n va a França, ells finalment es retroben... Però una trucada des de París impedeix que passi res.
En aquest capítol hi apareixen els testimonis de Moisès Broggi, metge; Joaquim Muntañola, dibuixant d'"El Be Negre"; Joan Triadú, mestre, i Teodor Garriga, locutor de ràdio.
Diaris de Pascal: 1936
L'últim capítol de la sèrie "Els diaris de Pascal" se centra en els fets de l'any 1936, amb la victòria del Front Popular a les eleccions generals, l'esclat de la Guerra Civil Espanyola i la mort del periodista Josep Maria Planes.
Gener del 1936. Fa dos anys que la República viu marcada per la repressió, per la censura, per la corrupció... Hi ha trenta mil presos polítics, entre ells Lluís Companys i la resta del govern català, tancats a diferents presons espanyoles. Ara, però, s'han convocat eleccions anticipades, i mentre les dretes que manen a Madrid estan barallades, les esquerres fan el possible per posar-se d'acord. D'aquí a un mes i mig, la història d'aquest país pot canviar... i això potser no agradarà als militars.
Pascal Danglà fa set anys que viu a Barcelona i ha crescut molt com a fotògraf. Ha fet reportatges d'un gran ressò juntament amb la periodista Irene Polo, la seva parella professional i bona amiga. També manté l'amistat amb Joan Peiró, el líder de la CNT, que intenta reunificar el moviment anarquista, fins ara molt dividit, i amb Josep Maria Planes, que cada dia s'arrisca més amb tot el que publica. L'han amenaçat, li han pegat... però ell no s'atura i cada vegada s'allunya més de la Lilian. Ara se n'ha anat a París per fugir de la justícia sense tenir-la en compte per res. I, finalment, quan el Pascal, tip d'esperar-la, li diu que ell també se'n va, la Lilian, per fi, es decideix... Però l'any 1936 no serà com ells se l'havien imaginat...
Aquest capítol inclou el testimoni sobre l'època de Joan Triadú, mestre; Lluís Martí Bielsa, militant de la Joventut Socialista Unificada; Guillermina Peiró, filla de Joan Peiró; Enric Casañas, militant de la CNT; Moisès Broggi, metge, i Teodor Garriga, locutor de ràdio.
Gener del 1936. Fa dos anys que la República viu marcada per la repressió, per la censura, per la corrupció... Hi ha trenta mil presos polítics, entre ells Lluís Companys i la resta del govern català, tancats a diferents presons espanyoles. Ara, però, s'han convocat eleccions anticipades, i mentre les dretes que manen a Madrid estan barallades, les esquerres fan el possible per posar-se d'acord. D'aquí a un mes i mig, la història d'aquest país pot canviar... i això potser no agradarà als militars.
Pascal Danglà fa set anys que viu a Barcelona i ha crescut molt com a fotògraf. Ha fet reportatges d'un gran ressò juntament amb la periodista Irene Polo, la seva parella professional i bona amiga. També manté l'amistat amb Joan Peiró, el líder de la CNT, que intenta reunificar el moviment anarquista, fins ara molt dividit, i amb Josep Maria Planes, que cada dia s'arrisca més amb tot el que publica. L'han amenaçat, li han pegat... però ell no s'atura i cada vegada s'allunya més de la Lilian. Ara se n'ha anat a París per fugir de la justícia sense tenir-la en compte per res. I, finalment, quan el Pascal, tip d'esperar-la, li diu que ell també se'n va, la Lilian, per fi, es decideix... Però l'any 1936 no serà com ells se l'havien imaginat...
Aquest capítol inclou el testimoni sobre l'època de Joan Triadú, mestre; Lluís Martí Bielsa, militant de la Joventut Socialista Unificada; Guillermina Peiró, filla de Joan Peiró; Enric Casañas, militant de la CNT; Moisès Broggi, metge, i Teodor Garriga, locutor de ràdio.
Els diaris de Pascal
Poc després de decidir crear un fotògraf per fer la narració de la sèrie documental, va ser evident que Pascal aniria creixent com a personatge, tindria personalitat i una vida que començava molt abans del 1929, l'any del primer capítol. Amb aquesta premissa al cap vam iniciar amb edicions Proa un treball paral·lel. Mentre a TV3 rodàvem la sèrie, Llorenç Capdevila -amb els guions de la sèrie i sota la supervisió de Núria Castejón i Joan Gallifa- escrivia la novel·la d'"Els diaris de Pascal". Aquest llibre, que es posarà a la venda quan s'acabi d'emetre la sèrie, també anirà acompanyat d'una guia històrica dels anys recollits als episodis.
divendres, 29 de gener del 2010
diumenge, 17 de gener del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)